Un bosc de faigs que creix sobre una antiga colada de lava del volcà del Croscat, al cor del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Un lloc on la natura es mostra alhora serena i poderosa, com si hagués après a parlar en silenci.

La seva frondositat és constant. Et rodejada des del primer moment, i et fa sentir petit davant l’alçada dels arbres, però mai insignificant. És una presència que acompanya. La llum, en comptes d’entrar de cop, es filtra entre les branques amb subtilesa, projectant formes canviants sobre el terra i creant una atmosfera que convida a caminar sense pressa.

Els colors del bosc varien segons l’estació. A la primavera tot és verd i humit, a l’estiu l’ombra protegeix del sol, a la tardor esclata la paleta de vermells, ocres i grocs, i a l’hivern, el silenci ho cobreix tot com un vel. Però sempre hi ha aquest batec natural que acompanya els passos. Un ritme lent, amable, gairebé hipnòtic.

Des de terra, la Fageda sembla infinita. Però si algun dia decideixes veure-la des de l’aire, la perspectiva canvia. Gràcies a Vol de Coloms, pots enlairar-te en globus aerostàtic i observar com aquest bosc s’estén com una catifa viva, dibuixada sobre la pell antiga dels volcans. Una visió serena i sorprenent que et fa entendre la grandesa del paisatge d’una altra manera.

La Fageda d’en Jordà no és només un bosc. És un lloc on tot es torna més senzill, on la natura t’ensenya a mirar diferent, a respirar més a fons, a escoltar sense presses.