Però darrere de cada ingredient hi ha molt més que la natura. Hi ha les mans que el cuiden, el cullen, el pesquen i el transformen en un àpat memorable. Els productors, els pescadors, els pagesos i ramaders, així com els cuiners són l’ànima d’aquesta història, els guardians d’una tradició que es renova a cada temporada.

A les vinyes, el vent de tramuntana acarona els ceps que donaran vins amb caràcter, impregnats del paisatge que els envolta. A les hortes, mans expertes recullen la mongeta del ganxet amb paciència, seleccionen amb cura les pomes, esperen el punt òptim de la ceba i gaudeixen del perfum inconfusible del recuit de drap acabat de fer.

Al mar, els pescadors surten a trenc d’alba, coneixedors d’un equilibri que cal respectar perquè la mar continuï oferint els seus tresors: gambes de Palamós, anxoves de l’Escala, escamarlans i llobarros d’aigües cristal·lines. I a la muntanya, entre roures i alzines, s’amaguen les tòfones i els bolets de tardor, esperant ser descoberts per ulls experts.

Però el producte local no té sentit si no arriba a taula. Als mercats de poble, els pagesos i els artesans comparteixen els seus coneixements amb qui s’atura a escoltar. Als restaurants, els cuiners donen una nova vida a cada ingredient, preservant la seva essència i portant-la més enllà, fins a la memòria de qui els degusta. Des de les fondes tradicionals fins als temples gastronòmics més innovadors i dignes de les estrelles, l’Empordà és un territori que es menja, que es viu i que es recorda a través del seu producte.

Quan ens nodrim de la terra i del mar amb respecte, quan triem el que és de temporada, quan valorem la feina d’aquells que ho fan possible, no només mengem, sinó que formem part d’una història que s’explica amb cada plat. Perquè el producte local no és només una elecció. És un homenatge al territori, als seus productors i a la seva cuina. I a l’Empordà, aquest homenatge es viu en cada mossegada.