Aquest vent, que arriba des de les muntanyes més altes i es desplega amb una força serena però implacable, és part essencial del paisatge d’aquesta regió. La Tramuntana no només mou les fulles dels arbres o fa ballar les ones del mar, sinó que s’endinsa en l’ànima de tot aquell que l’escolta.

Quan bufa la Tramuntana, el cel de l’Empordà es neteja de núvols, i la llum esdevé cristal·lina, com si l’horitzó fos alliberat de qualsevol barrera. Els cels blaus es fan més intensos, i les ombres dels turons semblen més profundes. La llum és diferent quan aquest vent fa acte de presència, com si tot el paisatge respirés un aire renovat, ple d’energia i vitalitat.

La Tramuntana és, alhora, calma i tempesta. A vegades xiuxiueja suaument entre les vinyes, portant amb ella l’aroma de la terra seca i els ceps, impregnats de sol i història. Altres vegades, irromp amb una força tan ferotge que sembla voler arrencar tot el que troba al seu pas, com si volgués purificar el món, fer-lo renéixer de les seves cendres.

Aquest vent, però, no és un simple fenomen meteorològic. És poesia en moviment, inspiració per a poetes i artistes, un element indomable que ha marcat la vida dels habitants de l’Empordà al llarg dels segles. La Tramuntana ha donat forma a la vegetació, als paisatges, i fins i tot a les persones. Es diu que aquells que viuen sota el seu domini tenen un caràcter forjat per la seva presència: fort, tossut i lliure.

Escolta la tramuntana

Dalí, fill d’aquest vent, ho sabia. Les seves obres surrealistes, que desafien la lògica i l’ordre establert, semblen ressonar amb l’esperit lliure i imprevisible de la Tramuntana. Com el vent, l’art de Dalí no es pot contenir, no es pot predir. Flueix com l’aire que s’arrossega per les muntanyes i els camps de l’Empordà, sense fronteres, sense límits.

Passejant pels paisatges empordanesos, la Tramuntana acompanya cadascun dels teus passos. En el silenci del matí, sents el seu alè fresc. A la tarda, quan el sol declina, arriba amb més força, omplint l’aire de vida, de promeses incomplertes, de records passats i d’aventures per viure.

Sent la tramuntana

És el vent que et recorda que la natura és viva, que el món és canviant, i que el temps passa com les ràfegues que es perden en l’infinit. La Tramuntana és la veu antiga d’una terra que mai es deixa dominar del tot, una força que es manté constant i eterna, fent de l’Empordà un lloc que sempre et crida a tornar.

Fotografies: Anna Pla-Narbona