El seu taller, envoltat d’un entorn que sembla fet a mida per a la creació, és un espai on passen coses. Aquí, les seves peces no només són objectes. Són fragments d’una conversa amb la natura, reflexos del territori que estima i interpreta. La seva obra respira terra, costum i relats, i cada peça neix d’un joc de recerca i experimentació on l’atzar té un paper clau.

Ella confessa que “de vegades, una peça acabada no és prou”. Quan aquesta només transmet el que ella vol dir, es fa necessari anar més enllà, deixar que siguin els materials els que parlin. I així, amb un vincle profund amb la natura, dona veu al que sempre ha estat allà: el paisatge, la memòria i el pas del temps.

Les seves mans treballen amb la terra, un material que recull del seu entorn. La terra que ens sosté i que ens observa, mentre nosaltres hi passem de llarg. La ceràmica de la Caterina és, en el fons, una reflexió sobre la nostra connexió amb els elements i el llegat que ens envolta.

A cada peça hi ha el murmuri del vent, el diàleg del foc, la carícia de l’aigua i el pes de la terra. Les seves creacions no només decoren, sinó que ens expliquen històries, evoquen emocions i ens recorden d’on venim. A l’univers de la Caterina Roma, l’art és un retorn a l’essència, una conversa honesta amb el món natural.

Fotografies: Anna Pla-Narbona