Som el que mengem i en cada mossegada ens connectem amb la terra que ens envolta, amb la natura que ens nodreix. La Iolanda Bustos, xef biodinàmica i experta en ingredients botànics silvestres, ens recorda aquesta veritat essencial amb cada plat que crea. Amb ella, passejar per l’Empordà és més que una simple caminada; és un viatge profund cap a les arrels d’aquesta terra, on la fauna i flora silvestres es converteixen en protagonistes de la nostra dieta i del nostre benestar, cent per cent mediterranis.

Recollir flors, brots i fruits és un acte de connexió amb el cicle de la vida. Cada planta que trobem al llarg del camí porta inscrita la saviesa de la terra, una energia que ha estat recollint la força del sol, la frescor de la pluja i la puresa de l’aire. A través de les mans de la xef, aquests ingredients es transformen en plats plens de vida, on el que mengem no només ens alimenta físicament, sinó també emocionalment i espiritual.

Passejant per l’Empordà, acompanyats pel seu coneixement, aprenem a veure el paisatge d’una manera nova, amb ulls que capten els detalls ocults, les petites joies botàniques que sovint passen desapercebudes. És una experiència de descobriment constant: una flor que floreix a la vora del camí, un brot tendre que espera ser collit, una fulla que guarda en si mateix el sabor de la terra i les seves propietats curatives.

Cada ingredient que la natura ens ofereix ens parla de la seva funció, de la seva història. Les flors silvestres que cullen les nostres mans, abans de formar part d’un plat, ja estan omplint-nos d’una sensació d’arrelament, d’un retorn a allò més essencial. Saber que allò que mengem no només ens alimenta físicament, sinó que ens connecta amb l’entorn, ens recorda la importància de viure en harmonia amb la natura.

Quan aquests ingredients arriben al plat, la màgia continua. La Iolanda transforma aquests tresors de la terra en creacions gastronòmiques que no només delecten els sentits, sinó que ens fan reflexionar sobre la nostra relació amb el que mengem. Cada mos és una forma de recordar que som part d’un ecosistema que ens nodreix i ens sosté.

Aquest acte d’alimentar-nos amb consciència, de recollir i cuinar amb respecte pel cicle natural, és una manera de viure amb plenitud. Menjar no és només un acte de supervivència, és una experiència de connexió amb el món que ens envolta. Així, som el que mengem, perquè cada ingredient que portem al nostre cos ens alimenta per dins i per fora, ens dona força, salut i equilibri, i ens connecta amb el coneixement i la tradició ancestral de la natura, als nostres plats.