En passejar per Girona notes la presència de la història amagada. Però qui no s’amaga és la Catedral, que sí que té presència. Entrar amb la naturalitat que la claror del sol et doni en cada moment, sense llum artificial, observant les seves foscors.

Gaudir del temple amb la seva pròpia llum et fa entendre i submergir-te en una mística indescriptible d’una Catedral viscuda. Potser aquest valor afegit és imprescindible per donar-li la importància que mereix a aquesta sensibilitat que desprenen la Catedral i els carrerons que l’envolten.

Fotografies: Anna Pla-Narbona