A mesura que el sol escalfa la terra, les flors s’obren en una explosió de colors vius, tenyint els camps i els boscos de la Costa Brava i el Pirineu de Girona amb una paleta infinita de tons que captiven els sentits. És com si la natura, després d’haver-se mantingut en repòs durant l’hivern, hagués estat esperant amb impaciència aquest moment per mostrar tota la seva bellesa, en una simfonia visual i olfactiva que transporta a indrets de calma i serenor.

Però la primavera no només es veu i es respira, també se sent. Els ocells, després de mesos d’absència o silenci, tornen a omplir els aiguamolls amb els seus cants alegres. Els rius que baixen l’aigua de les muntanyes del Pirineu reflecteixen els primers raigs de sol que dansen sobre les seves aigües. El vent, de vegades lleuger i càlid, i d’altres bufant amb força de la Tramuntana, acarona la pell amb una suavitat que et fa tancar els ulls per sentir-lo amb més intensitat.

És una estació que desperta no només la natura, sinó també els cors. Les ganes de sortir, de moure’t, de viure amb més intensitat, comencen a créixer dins teu. És el moment de fer realitat aquells projectes que semblaven adormits durant l’hivern, de començar a gaudir dels dies més llargs que semblen oferir-te més temps per somiar, per crear, per ser.

A mesura que ens acostem al final del març i avancem cap al juny la primavera esdevé una celebració constant de la vida. És com si tot el paisatge es preparés per l’abraçada càlida de l’estiu. El sol, que cada dia s’eleva més alt al cel, pinta horitzons d’un blau més intens, tot convidant a navegar pel Mediterrani. I els colors vius de la natura comencen a omplir de vida fins i tot els racons més amagats dels vestigis d’antigues civilitzacions que han vist passar milers de primaveres.

La primavera és l’estació de les segones oportunitats, del renaixement, de la renovació. És un moment per recordar que, després de cada hivern fosc sempre hi ha un esclat de vida, ple de llum, de color i d’esperança.